Aigua potable pel vàter? Sobre el consum més absurd de casa teva

Devia ser un d’aquells 159 dies que diuen que passem al vàter, que em devia quedar sense bateria al mòbil ni cap pot a mà per llegir-ne els components, que em va sobresaltar un dubte existencial: per què potabilitzem aigua per endur-se els nostres residus? Desconec quins tractaments necessiten els de l’altra gent, però, els meus particularment no necessiten tals miraments. Tranquils: si encara no us ha assetjat aquest dubte, proveu d’entrar al vàter sense mòbil.

El cas, és que estant embarcats en el projecte pilot d’un pis sostenible, vam posar-nos a investigar: un barceloní consumeix 105 litres d’aigua al dia, de mitjana. Suposo que no cal impressionar-nos dient que això són quasi 50.000 litres anuals i qui sap quantes piscines. De fet, potser ets dels que s’hi esforça, i aconsegueix baixar dels 100 litres, o dels que troben la dutxa el major plaer del dia, i la factura… bé, és la què és, per alguna cosa treballem, no?

En realitat, el 70% d’aquest consum es fa a la cambra de bany, i per frustrant que soni, més d’un terç d’aquesta aigua no la utilitzem per relaxar-nos a la dutxa sinó que se’n va, prement un botó, acompanyant les nostres misèries pel desguàs del nostre pis. En qualsevol dels casos, el vàter, la rentadora i la neteja no necessiten aigua potable. Això és el 40%, gairebé la meitat, del nostre consum.

A Projecte À-tic, ens vam posar mans a l’obra, i al disseny. Vàlvules, dipòsits, pressió, muntar, desmuntar, aigua amunt, aigua avall. El dia va arribar: el sistema funciona, i porta sis mesos en ús. El nostre vàter ja no empra aigua potable. És ben simple, quan et dutxes l’aigua es filtra, bombeja i emmagatzema en un dipòsit col·locat al fals sostre.

Quan vas al vàter, prems un botó, 1 segon o 3 segons -a elecció de l’usuari- i cau aigua. I si s’esgota, perquè ho fa, automàticament s’alimenta de l’aigua corrent. És clar, que sempre podeu posar un dipòsit més gran o convidar menys amics!

Sabeu quina és l’única diferència? L’aigua del vàter fa olor al nostre xampú. Quan s’acaba, tornem a l’aigua corrent, o potser, ens donem el capritx de dutxar-nos per tornar a omplir el nostre dipòsit… sense remordiments.